A.D.A Santa Eulàlia de R

No volem que desapareguin els gats. Al contrari! Volem que els gatets neixin en llars on siguin estimats, cuidats i tinguin una família. Actualment, les protectores i associacions estan saturades de gatets que han nascut al carrer, molts dels quals necessiten una llar, cures veterinàries i, en molts casos, molt temps abans de trobar una família. Per això treballem perquè no neixin més gatets al carrer que després no sabem on posar. Tant de bo arribi el dia en què puguem criar gatets de manera responsable, perquè hi hagi famílies preparades per acollir-los i cap animal hagi de créixer al carrer.

El gat és un animal domèstic, no un animal salvatge. Fa milers d’anys que conviu amb les persones i depèn, en gran part, dels humans per al seu benestar. Per això, que un gat pugui sobreviure al carrer no significa que aquest sigui el seu hàbitat natural. Un gat que viu al carrer està exposat a atropellaments, malalties, paràsits, baralles, gana, enverinaments o maltractaments. A més, els gats no formen part de molts dels ecosistemes naturals on apareixen actualment. Quan viuen i es reprodueixen sense control, poden afectar la fauna autòctona, especialment ocells, petits mamífers i altres animals. Sobreviure no és el mateix que viure bé, i deixar que es reprodueixin sense control tampoc és “deixar que la natura faci la seva”.

Perquè els gats es reprodueixen molt ràpidament. Si deixem que es reprodueixin sense control, cada any neixen molts més gatets dels que les famílies i les protectores poden assumir. I què passa amb aquests gatets? Molts acaben al carrer, exposats a tots els riscos que això comporta, mentre les protectores i associacions intenten trobar-los una llar. El CER és una manera responsable d’evitar que el problema continuï creixent.

No sempre. Molts gats comunitaris han viscut tota la seva vida en llibertat i no s’adapten bé a viure tancats o dins d’una casa. Per a aquests animals, retirar-los del seu entorn pot generar molt estrès i no sempre és la millor opció. Per això, quan un gat pot continuar vivint al seu entorn de manera segura, el CER permet esterilitzar-lo, controlar-ne la salut i evitar que continuï reproduint-se. D'altra banda si és important que aquells que siguin sociables trobin una família i no restin al carrer "perquè estan bé i en tenim cura"

Que un gat pugui sortir no vol dir que sigui segur ni responsable deixar-lo anar sense control. No deixaríem que el nostre gos sortís sol de casa, circulés pel carrer o entrés a la propietat del veí. Per què hauria de ser diferent amb un gat? Un gat que surt sol pot ser atropellat, perdre’s, patir una baralla, contagiar-se d’una malaltia, reproduir-se amb altres gats o entrar en propietats alienes. Tenir un animal implica responsabilitat, també quan surt de casa.

Cuidar un animal no és només donar-li menjar i estimar-lo. També és evitar que es reprodueixi sense control (fer-se càrrec dels seus descendents) i assumir la responsabilitat del que pugui passar quan surt de casa. Esterilitzar, identificar i mantenir una bona salut dels nostres animals és una manera de protegir-los a ells, als altres animals i també la convivència entre veïns.

Imagina que vas pel carrer i et trobes un gos sol, sense ningú. Pensaries que està bé allà? Que és lliure i que, si algú li dona menjar, ja no necessita una casa? Probablement no. Intentaries ajudar-lo. Miraries si té identificació, buscaries la seva família o contactaríes amb algú que el pogués ajudar. Amb un gat hauria de ser igual. Que un gat estigui al carrer, que sàpiga espavilar-se o que algú li posi menjar no vol dir que aquest sigui el lloc on hauria de viure. No mirem cap a una altra banda perquè “és un gat i ja s’espavilarà”. Si podem ajudar-lo, actuem. Perquè darrere de cada gat que veus al carrer hi ha un animal que mereix ser cuidat, protegit i, sempre que sigui possible, tenir una llar. No normalitzem que els gats visquin al carrer. No mirem cap a una altra banda. Actuem. Això no vol dir que tots els casos siguin iguals ni que totes les situacions tinguin la mateixa solució. Cada animal, cada persona, cada família i cada circumstància són diferents. Per això cal actuar sempre amb sentit comú, empatia i comprensió, valorant què és el millor per a tothom.